Estudi dels factors relacionats amb la depressió en persones grans que viuen en una residència (más)

Estudi dels factors relacionats amb la depressió en persones grans que viuen en una residència Treball Final de Màster: Projecte de Recerca en Psicologia Clínica i de la Salut Estudiant: Elisabeth Lobato Sánchez Tutor: Jordi Cid Colom Psicologia General Sanitària Curs 2019-2020 (menos)

Introducció Les persones majors de 65 anys formen el 18,8% de la població a Catalunya. (más)

Introducció Les persones majors de 65 anys formen el 18,8% de la població a Catalunya. Depressió Demència Problemàtiques més importants d’aquest grup d’edat Aïllament social. Risc de cronicitat. Baixa qualitat de vida. Risc de pèrdua de funcionalitat. Conseqüències de la depressió: Increment de l’ús dels serveis de salut. Deteriorament cognitiu. Alt risc de suïcidi. (menos)

Context i justificació En la gent gran els símptomes de depressió es confonen amb el propi procés (más)

Context i justificació En la gent gran els símptomes de depressió es confonen amb el propi procés d’envelliment. Les persones grans poden experimentar pèrdues relacionades amb: Família Amics Rols laborals Ingressos I en el cas d’algunes persones, s’afegeix el fet de viure en una residència. (menos)

Revisió teòrica S’ha observat una relació amb els símptomes depressius: Població (más)

Revisió teòrica S’ha observat una relació amb els símptomes depressius: Població general: Sensació de malaltia Presència de malalties cròniques Baixa autoestima Menor ajuda d’amics Ingressos inadequats Presència de dolor Soledat i aïllament Àmbit residencial: Hipertensió arterial Qualitat de vida Comorbiditat amb ansietat Sexe femení Major edat Disminució de la capacitat funcional Estat civil diferent a casat Menor educació (menos)

Problema Propòsit de la recerca Observar alguns dels factors que poden estar relacionats amb la (más)

Problema Propòsit de la recerca Observar alguns dels factors que poden estar relacionats amb la presència de depressió en persones grans que viuen en una residència. (menos)

Hipòtesis Observar si existeixen diferències entre persones deprimides i no deprimides segons (más)

Hipòtesis Observar si existeixen diferències entre persones deprimides i no deprimides segons Deteriorament cognitiu Incapacitat per les ABVD Incapacitat per les AIVD Principal Observar si existeixen diferències entre persones deprimides i no deprimides segons Edat Sexe Estat civil Tipus d’ingrés Conformitat Relació amb residents Visites externes Presència de malalties Dèficit visual i auditiu Secundàries (menos)

Mètode Disseny ex post facto amb grup quasi control Participants: Persones majors de 65 anys (más)

Mètode Disseny ex post facto amb grup quasi control Participants: Persones majors de 65 anys que es troben vivint en una residència. Variables independents (I) Edat: Menors de 79 anys o Majors de 80. Sexe: Home o Dona. Estat civil: Solter, Casat, Viudo o Divorciat. Tipus d’ingrés: Permanent o Temporal. Conformitat: Conforme o Disconforme. Relació: Habitual o Escassa. Visites: Setmanals o Poc freqüents. Presència de malalties: Presència o Absència. Dèficit visual: Presència o Absència. Dèficit auditiu: Presència o Absència. (menos)

Mètode Variables independents (II) ABVD: Absència d’incapacitat o lleu (0-1) o Incapacitat (más)

Mètode Variables independents (II) ABVD: Absència d’incapacitat o lleu (0-1) o Incapacitat moderada o severa (2-6). AIVD: Absència d’incapacitat o lleu (0-4) o Moderada o severa (5-12). Deteriorament cognitiu: Sense o lleu (24-35) o Moderat (10-23). Variable Dependent Presència de depressió Entre 0 i 5 punts: sense depressió Entre 6 i 15 punts: amb depressió Índex de Katx (Katz et al., 1963). Versió modificada de l’Escala de Lawton i Brody (1969). Mini Examen Cognoscitivo (MEC de Lobo et al., 1979). Escala de Depressió Geriàtrica (versió de 15 ítems) (GDS-15, Sheikh i Yesavage, 1986). Instrument (menos)

Mesura dels factors sociodemogràfics Mesura dels factors assistencials Mesura de la variable (más)

Mesura dels factors sociodemogràfics Mesura dels factors assistencials Mesura de la variable dependent Qüestionari (menos)

Resultats Hipòtesis principal Es conserva la hipòtesis nul·la per a les tres (más)

Resultats Hipòtesis principal Es conserva la hipòtesis nul·la per a les tres variables. (menos)

Resultats Hipòtesis secundàries Relació social amb altres residents Es rebutja la (más)

Resultats Hipòtesis secundàries Relació social amb altres residents Es rebutja la hipòtesis nul·la Relació entre les variables Es conserva la hipòtesis nul·la en la resta de variables observades. Exemple de la resta de variables observades (menos)

Resultats Anàlisi complementari S’observa independència entre les variables i la presencia de (más)

Resultats Anàlisi complementari S’observa independència entre les variables i la presencia de depressió Es conserva la hipòtesis nul·la per a totes les variables. (menos)

Conclusions Mostra reduïda S’ha observat relació entre la presència de depressió i la freqüència (más)

Conclusions Mostra reduïda S’ha observat relació entre la presència de depressió i la freqüència de les relacions amb els altres residents del centre. No s’ha observat relació entre la presència de depressió i aquelles variables que poden implicar més dependència. Modificacions en els nivells de les variables. Limitacions en l’anàlisi de dades. Algunes escales de mesura no estandaritzades (menos)

Discussió No s’observa relació entre presència de depressió i la majoria de les variables (más)

Discussió No s’observa relació entre presència de depressió i la majoria de les variables estudiades Mida de la mostra insuficient No existeix aquesta relació Escales de mesura inadequades Interferència entre diferents variables Convergència amb altres estudis Depressió relacionada amb l’aïllament social Divergències Depressió relacionada amb deteriorament cognitiu, discapacitat funcional i malalties cròniques. Altres factors que s’han relacionat amb la depressió: Dolor Qualitat de la son Religiositat Desnutrició (menos)

 PREVALENCIA DE LA DEPRESSIÓ, TRASTORN ANSIETAT GENERALITZADA I TRASTORN ADAPTATIU EN LA VELLESA. (más)

 PREVALENCIA DE LA DEPRESSIÓ, TRASTORN ANSIETAT GENERALITZADA I TRASTORN ADAPTATIU EN LA VELLESA. Montserrat Fernández Sancho Treball Final de Grau: Disseny d’Intervenció en Psicología Clínica i de la Salut UOC Curs 2019-2020 Nom Consultora: Salomé Bolló Gasol (menos)

LA PRESENCIA DE MALALTIES MENTALS ES UN FET QUE IMPEDEIX LA QUALITAT DE VIDA EN LA VELLESA I LA (más)

LA PRESENCIA DE MALALTIES MENTALS ES UN FET QUE IMPEDEIX LA QUALITAT DE VIDA EN LA VELLESA I LA DEPRESSIÓ, TAG I TRASTORNS ADAPTATIUS TENEN UNA PRESENCIA SIGNIFICATIVA. LA PRESENCIA DE FACTORS DE RICS SON GENERADORS DE VULNERABILITAT. (menos)

PROBLEMA HIPOTESI PROPOSTA Presencia de malalties i factors de risc que eviten viure la (más)

PROBLEMA HIPOTESI PROPOSTA Presencia de malalties i factors de risc que eviten viure la vellesa amb qualitat de vida. La depressió, TAG i trastorn adaptatiu amb els factors de risc son presents en la vellesa de manera significativa . Fer un estudi de la prevalença d´aquestes malalties en la població de gent gran de Barcelona . (menos)

PROCEDIMENT(POBLACIÓ) POBLACIÓ: persones grans de la ciutat de Barcelona que pateixen malaltia (más)

PROCEDIMENT(POBLACIÓ) POBLACIÓ: persones grans de la ciutat de Barcelona que pateixen malaltia mental que acudeixen als centres de salut pública de la ciutat de Barcelona. Criteris inclusió: Tenir 65 o mes anys Viure a Barcelona Estar diagnosticat de malaltia mental Criteris exclusió: No tenir 65 anys Estar diagnosticat de malalties mentals que puguin provocar dades incorrectes. No estar diagnosticat de malalties mental per un professional. (menos)

PROCEDIMENT(VARIABLES) Variables dependents del estudi Depressió, TAG, Trastorn (más)

PROCEDIMENT(VARIABLES) Variables dependents del estudi Depressió, TAG, Trastorn adaptatiu. Variables predictives cadascun dels factors de risc de l´estudi CATEGORITZACIÓ CATEGORIA SUBCATEGORIA INDEX Malaltia/Factor Tipus present / no present (menos)

ESTUDI EPIDEMIOLOGIC EX POST FACTO TRANSVERSAL NO ALEATORI HIPOTESI H0 la presencia de malalties i (más)

ESTUDI EPIDEMIOLOGIC EX POST FACTO TRANSVERSAL NO ALEATORI HIPOTESI H0 la presencia de malalties i factors de risc es independent al augment de edat. H1 la presencia de factors de risc i malaltia es depenent al augment de edat ( 65 anys o mes). (menos)

DISCUSSIÓ Nous estudis partir de les dades obtingudes: Relacions entre factors de risc i (más)

DISCUSSIÓ Nous estudis partir de les dades obtingudes: Relacions entre factors de risc i malalties. Estudis relació entre factors de risc significatius i vulnerabilitat de la gent gran. Nous projectes de recerca sobre altres malalties mentals. Metanàlisi amb altres estudis científics publicats (menos)

MEMBRES MÚSICS Instruments de vent i de cordes CANTANTS (más)

MEMBRES MÚSICS Instruments de vent i de cordes CANTANTS Organització interna i amb l’entorn (menos)

L’assetjament laboral (mobbing) Aspectes clau de la prevenció en l’àmbit sanitari Treball de fi de (más)

L’assetjament laboral (mobbing) Aspectes clau de la prevenció en l’àmbit sanitari Treball de fi de Grau dirigit per Jesús Rojas Arredondo Oscar Garcia Sanchez Curs Acadèmic 2019-20 (menos)

Introducció Comportament individual (o grupal) on s’estableixen relacions d’assetjament i (más)

Introducció Comportament individual (o grupal) on s’estableixen relacions d’assetjament i fustigació entre dos o més integrants d’un equip de treball, produint conseqüències negatives tant per la víctima, el seu entorn i la organització. Problema importat de salut pública en la societat actual, tant en l’àmbit laboral com social. Considerat un dels principals riscos psicosocials. Interès; (1) Alarmants dades epidemiològiques (2) Conseqüències tant a nivell de salut com a nivell organitzacional. EUROFOUND (2015). Increment d’un 33% entre els anys 2005 i 2015. Sisena Enquesta europea sobre les condicions de treball. Àmbit de la salut un dels sectors amb major incidència d’assetjament laboral. (menos)

Marc Teòric (I) Antecedents històrics Mobbing ? Terme emprat en l’àmbit de l’etiologia per Konrad (más)

Marc Teòric (I) Antecedents històrics Mobbing ? Terme emprat en l’àmbit de l’etiologia per Konrad Lorenz per descriure la conducta grupal de certs animals. Peter Paul Heinemann (1972) ? Empra el terme mobbing al llibre “On Aggression” per identificar i descriure comportaments hostils i destructius en l’àmbit escolar. A finals dels 70 el concepte mobbing es trasllada al camp de les relacions humanes per identificar situacions d’assetjament i fustigació psicològica en l’entorn laboral. Interès en la investigació originat als països escandinaus. Carrol M. Brodsky (1976) “The harassed worker” ? Primer treball on s’utilitza el terme herassment (assetjament) en relació al assetjament laboral en l’àmbit laboral. (menos)

Marc Teòric (II) Antecedents històrics (II) Leymann i Gustafsson (1982) “Psychological violence at (más)

Marc Teòric (II) Antecedents històrics (II) Leymann i Gustafsson (1982) “Psychological violence at the workplace: Two explorative studies”. Leymann (1990). “Mobbing: violencia psicológica en los lugares de trabajo”. Estudia les formes directes e indirectes dels conflictes en el lloc de treball. Identificació de comportaments hostils. Perspectiva de l’estructura social. Indicadors de freqüència i duració de les conductes. Ràpida extensió en l’àmbit científic arrel del treball de Leymann. Marie F. Hirigoyen “El acoso moral” (1998). Primer llibre publicat en llengua castellana sobre el fenomen de l’assetjament. (menos)

Marc Teòric (III) Delimitació conceptual de l’assetjament laboral (I) Nombrosos conceptes similars (más)

Marc Teòric (III) Delimitació conceptual de l’assetjament laboral (I) Nombrosos conceptes similars i solapats sobre la violència en el context laboral. No existeix cap definició consensuada sobre l’assetjament en el lloc de treball. Problema a nivell teòric i de recerca. Tradició europea ? Alt grau d’unitat en quant a conceptes i les seves característiques. Mobbing / Psychological terror (Leymann, 1990b). Harrassement (Brodsky, 1976). “Comunicació hostil i desproveïda d’ètica que és administrada de forma sistemàtica per un o uns pocs individus, principalment contra un únic individu, qui, en conseqüència d’això, és llançat a una situació de solitud e indefensió perllongada, a base d’accions de fustigació freqüents i persistents (al menys un cop per setmana) i al llarg d’un perllongat període (al menys durant 6 mesos)”. “Intents repetits i persistents per part d’una persona de fustigar, esgotar, frustrar o aconseguir una reacció d’una altra persona; és un comportament que constantment provoca, pressiona, espanta, intimida o dit d’una altra forma, incomoda altres persones”. (menos)

Marc Teòric (IV) Delimitació conceptual de l’assetjament laboral (II) Seguiment de les pautes i (más)

Marc Teòric (IV) Delimitació conceptual de l’assetjament laboral (II) Seguiment de les pautes i del treball de Leymann. Mobbing principal terme utilitzat. Existeix una amplia pluralitat de conceptes, tant propis com traduïts al castellà per diversos autors; Assetjament moral, assetjament psicològic, assetjament laboral, psicoterror. Nota Tècnica Preventiva (NTP) 476 sobre fustigació psicològica (mobbing) en el treball de l’Institut Nacional d’Higiene en el Treball (INHT) (Daza, 1998). . “Situació e la que una persona o un grup de persones exerceixen una violència psicològica extrema (en una o més de les 45 formes o comportaments descrits pel Leymann Inventory of Psyhological Terrorization (LIPT), de forma sistemàtica (al menys, un cop per setmana), durant un període perllongat (més de 6 mesos), sobre una altra persona en el seu lloc de treball”. (menos)

Taules 1 i 2. Principals conceptes i definicions internacionals (1) i estatals (2) per (más)

Taules 1 i 2. Principals conceptes i definicions internacionals (1) i estatals (2) per l’assetjament laboral. Adaptació d’Einarsen (2003), Trijueque (2007) i Piñuel (2015). (menos)

Marc Teòric. Dificultats estudi i delimitació (I). Dificultats d’estudi Important problema (más)

Marc Teòric. Dificultats estudi i delimitació (I). Dificultats d’estudi Important problema metodològic. Focus d’estudi recent i estudiat des de diverses perspectives. Constructe complex i difícil de delimitar. Manca d’una definició que reculli tots els matisos. Principis compartits Seguiment treballs i tesis de Leymann. Criteris de freqüència i temporalitat establerts per Leymann. Naturalesa interpersonal de l’assetjament. Procés dinàmic. Efectes negatius. (menos)

Característiques de l’assetjament laboral Forma característica d’estrès laboral que no succeeix (más)

Característiques de l’assetjament laboral Forma característica d’estrès laboral que no succeeix exclusivament per causes relacionades amb el desenvolupament del treball i la organització del treball. Origen en les relacions interpersonals. Procés gradual i asimètric. Desequilibri de poder real o percebut. Percepció intencionalitat de les conductes. Dificultats en l’afrontament i el control de les reaccions emocionals produïdes. Manca de recursos. (menos)

Assetjament laboral en l’àmbit sanitari Segment important de la població activa tant en el sector (más)

Assetjament laboral en l’àmbit sanitari Segment important de la població activa tant en el sector públic com en el privat. Aprox. 10% treballadors de la UE treballa en el sector sanitari. Sector sotmès a diferents riscos laborals. Violència generalitzada (sovint considerada com a part del treball) que afecta a totes les professions del sector. Personal d’infermeria, personal de les ambulàncies, metges i personal auxiliar ? Grups més exposats. Factors de risc varien entre els centres, depenent d’aspectes com la ubicació, la grandària i el tipus d’assistència mèdica. Factors relacionats amb els pacients o amb la relació pacient-sistema sanitari. Manca de formació en resolució de problemes i habilitats comunicatives del personal de salut. Característiques organitzatives i laborals del sistema sanitari. (menos)

Assetjament laboral en l’àmbit sanitari (II). Incidència Informe Cisneros III (Piñuel i Oñate, (más)

Assetjament laboral en l’àmbit sanitari (II). Incidència Informe Cisneros III (Piñuel i Oñate, 2006) ? 33% refereix la presència d’assetjament laboral; 77% refereix haver presenciat assetjament laboral; 80% refereix problemes psicofísics (1/3 reconeix l’existència de seqüeles greus o molt greus per la seva salut). Fornés-Vives, Reinés i Sureda (2004) ? 1 de cada 5 infermeres es percep fustigada. Organització Mèdica Colegial Espanyola (OMCE) (Bruguera, 2013) ? El 43% dels metges ha patit assetjament moral i discriminació en el seu centre de treball. Principals raons de la incidència de l’assetjament laboral en les institucions i organitzacions sanitàries (Bruguera, 2013). Manca d’una política clara dins de refús de les conductes d’assetjament. Manca de mecanismes o persones amb capacitat per gestionar els conflictes. Interès desigual dels equips directius en afrontar aquests problemes. Rigidesa laboral i poca mobilitat. Existència de pactes de silenci entre companys del agressor. Entorn de treball molt competitiu i amb elevades exigències psicològiques. (menos)

Prevenció. Aspectes generals Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) (más)

Prevenció. Aspectes generals Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) (2002) ? Millorar l’entorn psicosocial del treball. Crear una cultura organitzativa amb normes i valors contra l’assetjament moral. Formulació d’una política amb directius clares per assolir interaccions socials positives. En primera instància la prevenció s’ha d’establir en la empresa u organització. Trobem 3 nivells d’actuació; nivell de la organització o ocupador, nivell del treball i nivell individual. L’establiment de protocols, guies o procediments d’assetjament sobre la gestió dels conflictes en que pugui donar-se una conducta d’assetjament és un dels principals instruments per realitzar una òptima prevenció. Observatori Basc d’Assetjament Moral (2014).“Protocolo de Prevención e Intervención Frente al Acoso Laboral”. Generalitat de Catalunya - Consell de Relacions Laborals de Catalunya (2017).”Guía de elaboración del protocolo para la prevención y abordaje del acoso sexual y por razón de sexo en la empresa”. (menos)

Prevenció (III). Àmbit sanitari La Organització Mèdica Col·legial espanyola adverteix de la manca (más)

Prevenció (III). Àmbit sanitari La Organització Mèdica Col·legial espanyola adverteix de la manca de mesures eficaces de prevenció i control de l’assetjament laboral. Existeixen quaderns i protocols realitzats per sindicats e institucions publiques i privades que ofereixen eines als treballadors i la organització per la detecció i prevenció de l’assetjament laboral, l’afrontament i la denuncia de la situació. V Plan Director en Prevención de Riesgos Laborales de la Comunidad de Madrid (2017-2020). Complex Hospitalari Universitari de Canàries (2011). “Procedimiento de Actuación ante el Acoso Laboral” Consell de Col·legis de Catalunya mitjançant els Quaderns de la Bona Praxis estableix algunes consideracions importants en la prevenció de l’assetjament laboral en l’àmbit hospitalari. Cuadernos de la Buena Praxis núm. 33. El acoso psicológico (mobbing) a mèdicos en el lugar de trabajo. Reconocimiento, prevención y medidas para combatirlo. (menos)

Prevenció (VI). Àmbit sanitari (II) Obligacions de la direcció; Garantir un tracte respectuós i (más)

Prevenció (VI). Àmbit sanitari (II) Obligacions de la direcció; Garantir un tracte respectuós i educat als treballadors, evitant comportaments ofensius i discriminatoris. Mecanismes per detectar les conductes d’assetjament. Investigar les queixes o denuncies i realitzar-ne un seguiment. Mantenint la confidencialitat dels casos. Considerar les recomanacions realitzades pel servei de prevenció de riscos laborals. Facilitar la reinserció i adaptació de la víctima. Protocol d’actuació; Document sobre com prevenir i evitar l’aparició de conductes d’assetjament i que faciliti les eines per actuar si es produeix. A disposició de tots els treballadors. Consensuat amb els representants sindicals i aprovat pel Comitè de Seguretat i Salut. (menos)

Prevenció (VII). Àmbit Sanitari (III) Política de selecció de càrrecs; Els criteris de selecció de (más)

Prevenció (VII). Àmbit Sanitari (III) Política de selecció de càrrecs; Els criteris de selecció de càrrecs de comandament han de tenir en compte (a banda dels aspectes competencials) les qualitats humanes dels candidats (especialment la capacitat de lideratge). Clima social favorable; Accions per millorar i assolir un clima laboral saludable. A nivell organitzatiu ? Classificació de competències, del sistemes de participació, potenciar el treball en equip i la gestió de la comunicació. Contingut de les tasques ? Considerar la rotació dels llocs de treball i l’augment del autocontrol en el treball. Fomentar la millora de les habilitats socials i de les relacions personals i la resolució de problemes. Elaborar manuals de bones pràctiques i realitzar iniciatives per millorar la formació del personal. (menos)

Conclusions Les conductes d’assetjament en l’àmbit laboral afecten a pràcticament tots els (más)

Conclusions Les conductes d’assetjament en l’àmbit laboral afecten a pràcticament tots els sectors i ocupacions. Les característiques de l’àmbit sanitari fa que sigui un dels sectors amb major incidència. Intervencions preventives que incideixin en els factors etiològics. Millora del marc legal i convencional sobre l’assetjament i les formes d’intervenció, per facilitar l’acció de les organitzacions i les víctimes per denunciar i afrontar el problema. Intervencions basades en la teoria, consensuades i considerant el context socio-laboral de cada organització. Incidir en la implicació de les organitzacions i l’administració. Avaluació i estudi dels efectes de les mesures preventives. (menos)