Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Estadística dels accidents laborals a Catalunya en el (més)
Amagar diapositives
Amagar diapositives
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Els accidents objectes d'estudi són els que han (més)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Els accidents objectes d'estudi són els que han produït baixa laboral
No seran objecte d'estudi els accidents lleus, blancs o de farmaciola que no causen baixa laboral, i les malalties laborals (menys)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Províncies
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Resum estadístiques per províncies:
En el cas de (més)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Resum estadístiques per províncies:
En el cas de Girona és la que té més índex d'incidència en quan a ferits lleus.
En el cas de Lleida, té l'índex més elevat tant d'accidents greus com mortals, a més casi doblant la resta de províncies. (menys)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Sectors dins de cada província
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Dades agricultura:
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Dades Indústria:
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Dades construcció:
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Dades serveis:
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Comparativa dades de Lleida:
En aquesta província (més)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Comparativa dades de Lleida:
En aquesta província el sector que més índex d'incidència té és la construcció, i el que menys el sector d'agricultura.
(menys)
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007
Accidents laborals setembre 2006-Agost 2007 Gracies per la vostra atenció
Delicious
Facebook
LinkedIn
Menéame
Twitter
Anàlisi de 20 rànquings mundials.
Presentació de Marc Guerrero.
Ponència de Lluís Tolosa, Marina Farré i Julie Cantalou.
Fundació CatDem. Desembre de 2010
Amagar diapositives
Amagar diapositives
El posicionament internacional de Barcelona i Catalunya Anàlisi de 20 rànquings mundials
Més info d’aquest debat a:
http://www.catdem.org/cat/comunicacio-i-nous-formats.php
i a YouTube.
El posicionament internacional de Barcelona i Catalunya Anàlisi de 20 rànquings mundials
Direcció del projecte:
Lluís Tolosa (sociòleg)
Coordinació del projecte:
Marina Farré (jurista) (més)
Direcció del projecte:
Lluís Tolosa (sociòleg)
Coordinació del projecte:
Marina Farré (jurista)
Julie Cantalou (politòloga)
Col·laboració:
Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme
(Fundació CatDem) FUNDACIÓ CATDEM: Fundació política catalanista i demòcrata que té com a objectiu la reflexió orientada en la realitat catalana del s. XXI (menys)
Objectius Definir a través de 20 indicadors el posicionament internacional de BCN i Catalunya. (més)
Objectius Definir a través de 20 indicadors el posicionament internacional de BCN i Catalunya. Analitzar els punts forts i els punts febles del nostre posicionament internacional en els diversos àmbits: població, salut, economia, turisme, educació, noves tecnologies, medi ambient, creativitat, llengües, cultura i ciutats. Situar Catalunya i Barcelona al món. 1. 2. 3. (menys)
Indicador 1. Població: Índex d’Envelliment la població Fonts: UN Data; UNITED NATIONS POPULATION (més)
Indicador 1. Població: Índex d’Envelliment la població Fonts: UN Data; UNITED NATIONS POPULATION DIVISION (World population ageing 2009) ; Idescat 2009
UN Data és la web que obre les bases de dades de l’ONU al públic en general.
L’Idescat, L’Institut d’Estadística de Catalunya, és l’organisme especialitzat en estadística de la Generalitat de Catalunya. La seva missió és la gestió del Sistema estadístic de Catalunya mitjançant la planificació, la coordinació, la normalització de l’activitat estadística i la prestació d’assistència tècnica estadística.
L’Idescat produeix estadístiques oficials de caràcter econòmic, demogràfic i social com ara l’estimació del producte interior brut de l’economia catalana, les estadístiques d’estructura de la població, el cens lingüístic de Catalunya, i fa el seguiment d’altres activitats estadístiques que es porten a terme a Catalunya. És la institució responsable de la difusió de tots els resultats estadístics oficials que es realitzen a Catalunya, mitjançant la publicació d’aquestes dades, a través de la biblioteca, del web o atenent les demandes que arriben a l’Institut.
L'índex d’envelliment de la població, ens reflexa el rànking de països en percentatge de la població de 60 anys o més.
La Divisió de Població de l‘ONU té una llarga tradició en l’estudi de l’envelliment de la població, incloent l’estimació i la projecció de la mida i les característiques de la població envellida examinant els determinats i les conseqüències de l’envelliment.
Catalunya es troba al voltant de la mitjana Europea (21,6%). La mitjana mundial, es situa en un 10,8% i la dels EUA en un 17,9%. (menys)
Fonts: UN Data; Idescat 2008
La tassa bruta de natalitat correspon als naixements per cada 1.000 (més)
Fonts: UN Data; Idescat 2008
La tassa bruta de natalitat correspon als naixements per cada 1.000 persones /any.
Els països amb una tassa de natalitat més elevada són països en vies d desenvolupament.
La tassa de natalitat catalana se situa lleugerament per sobre de l’espanyola.
I també és superior a la de països amb polítiques de natalitat més avançades, com Finlàndia i Holanda.
Tenim una tassa que s’acosta a la mitja europea, però que encara queda lluny de la de països desenvolupats com els EUA.
Un factor a considerar és que les tasses de natalitat catalanes estan molt marcades pel milió d’immigrants residents a Catalunya, un col·lectiu amb tasses de natalitat altes, i un repte demogràfic important. Indicador 2. Població: Taxa de Natalitat (menys)
Indicador 3. Salut: Hàbit de fumar (en % de la població) Fonts: OMS; Idescat 2006
La OMS (més)
Indicador 3. Salut: Hàbit de fumar (en % de la població) Fonts: OMS; Idescat 2006
La OMS (Organització Mundial de la Salut) és l'autoritat directiva i coordinadora de l'acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides. És la responsable d'exercir una funció de lideratge en els assumptes sanitaris mundials, configurar l'agenda de les investigacions en salut, establir normes, articular opcions de política basades en l'evidència, donar suport tècnic als països i vigilar les tendències sanitàries mundials.
La OMS, elabora les Estadístiques Sanitàries Mundials que presenten les estadístiques sanitàries més recents dels 193 Estats Membres.
Aquest indicador ens reflexa el percentatge de població en persones de 15 a 64 anys que es manifesten com a fumadors. La mitjana europea, es situa al voltant del 35%
Catalunya se situa en la mitjana europea.
(menys)
Indicador 4. Salut: Obesitat Fonts: OCDE Factbook 2009: Economic,Enviromental and Sovial (més)
Indicador 4. Salut: Obesitat Fonts: OCDE Factbook 2009: Economic,Enviromental and Sovial Statistics. Dades any 2006-2008; Pla de salut de Catalunya 2007; INE
OECD Factbook és el millor títol anual a la venda de l'OCDE. Proporciona una visió de conjunt global dels indicadors econòmics, socials i mediambientals essencials, en una gamma de formats fàcils d'usar.
Predomini de l'obesitat en adults de més de 15 anys en % de la població.
La unitat de mesura més freqüentment utilitzada en relació al sobrepès i l’obesitat, es basa en l’índex de massa corporal (IMC), el qual és una única xifra que avalua l’estat de pes d’un individu en relació amb l’alçada (pes/alçada2, amb el pes en KG i l’alçada en metres). Basat en l’actual classificació de la OMS els adults amb un IMC entre 25 i 30 es considera que tenen sobrepès, i aquells amb un IMC per sobre de 30 són obesos.
La tassa d’obesitat a Catalunya se situa per sobre de la de molts països europeus que no gaudeixen dels avantatges de la dieta mediterrània, fet que és preocupant, ja que el predomini de l’obesitat és també cada cop més alt entre la població infantil.
(menys)
Indicador 5. Economia: Principals economies segons PIB per càpita (en milers d’Euros) Fonts: (més)
Indicador 5. Economia: Principals economies segons PIB per càpita (en milers d’Euros) Fonts: UNDATA 2008; INE 2008
La mitjana europea, es situa en 25,1, i la dels EUA en 29,8.
Catalunya està quatre punts per sobre d’Espanya i lleugerament per sobre de la mitjana europea.
(menys)
Indicador 6. Economia: Despesa interior bruta en R&D (respecte el PIB) Fonts: OCDE Factbook 2008: (més)
Indicador 6. Economia: Despesa interior bruta en R&D (respecte el PIB) Fonts: OCDE Factbook 2008: Economic, Enviromental ans Social statistics; IDESCAT
Les unitats són en % del PIB. La mitjana europea es situa en un 1,74% del PIB i la de l’OCDE en un 2,25% del PIB.
Catalunya està força per sota de la mitjana europea.
Destaca el pes dels petits estats en les principals posicions del rànquing
(menys)
Indicador 7. Economia: Fluxes d’inversió estrangera (en milions d’Euros) Fonts:UNCTAD (més)
Indicador 7. Economia: Fluxes d’inversió estrangera (en milions d’Euros) Fonts:UNCTAD (United Nations Conference for Trade and Development) Foreing Direct Investment Database 2009; Ministerio de Industria, Comercio y Turismo español.
La UNCTAD compila les estadístiques en inversió directa estrangera (FDI). Les dades es presenten es una base de dades interactiva per a les xifres globals i en una publicació electrònica amb la informació detallada. La base de dades del FDI agrega fluxos de inflows, outflows, inward stocks i outward stocks , d’inversió directa estrangera (FDI) per a 196 economies d’informació en un format interactiu.
La inversió estrangera directa (FDI), es dóna quan una empresa inverteix o bé estableix una nova planta i/o oficina en un país diferent d’on s’havia establert per primera vegada o bé adquireix bens d’una empresa estrangera. Per els propòsits d’anàlisi estadística, l’FDI es defineix com una situació on una entitat resident en una economia (l’inversor directe) adquireix el control, de com a mínim el 10% de les accions, en una filial estrangera.
Catalunya està a un nivell baix. (menys)
Indicador 8. Economia: Principals donants d’Ajuda Oficial al desenvolupament bilateral i (més)
Indicador 8. Economia: Principals donants d’Ajuda Oficial al desenvolupament bilateral i multilateral (en % del PIB) Fonts: OCDE Stat Extracts 2008; Informe 2008 de l’AOD a Catalunya
La AOD són les subvencions o préstecs a països i territoris sobre la Llista de DAC (Devolepment Database on Aid) de Receptors d'ODA i a agències multilaterals que estan: (a) emprès pel sector oficial; (b) amb promoció de desenvolupament econòmic i benestar com l'objectiu principal; (c) terminis financers concessionals (si és un préstec, tenint un element de subvenció de com a mínim un 25 per cent). A més a més dels fluxos financers, la cooperació tècnica s'inclou en ajut. S'exclouen subvencions, préstecs i crèdits per propòsits militars. Transferències a individus privats (p. ex. pensions, reparacions o pagaments d'assegurança) no són en general comptats.
La AOD de Catalunya, està expressada en % sobre tributs propis.
Catalunya està al nivell de França i Alemanya.
(menys)
Indicador 9. Economia: Major percentatge d’atur (% de la població activa, (més)
Indicador 9. Economia: Major percentatge d’atur (% de la població activa, 2010) Fonts: CIA, “The world Factbook” 2009; INE i Idescat segon trimestre 2010.
The CIA World Factbook és un recurs de referència produït per l’Agència central d'intel·ligència dels EUA, amb informació d’estil almanac sobre els països del món.
Catalunya té una posició molt preocupant, se situa entre els països del món amb major percentatge d’atur. (menys)
Indicador 10. Turisme: Major afluència de turistes (milers d’arribades, 2008) Fonts: UNWTO (més)
Indicador 10. Turisme: Major afluència de turistes (milers d’arribades, 2008) Fonts: UNWTO World Tourism Barometer 2008; Idescat 2008.
El Baròmetre de Turisme Mundial del UNWTO és una publicació regular del Departament d’Intel·ligència de Mercat i Promoció del UNWTO apuntat cap a controlar l'evolució a curt termini de turisme i donar informació pertinent i oportuna al sector.
Catalunya apareix entre els 16 països amb major afluència de turistes, malgrat ser un país petit.
El nombre de turistes duplica la població resident a Catalunya, així que en proporció som dels països més turístics del món.
(menys)
Indicador 11 . Educació: Millors escoles de negocis (per MBA) Fonts: Financial Times. Ranking (més)
Indicador 11 . Educació: Millors escoles de negocis (per MBA) Fonts: Financial Times. Ranking 2010
La Financial Times Rankings list, publica anualment cinc rànquings, relacionats amb MBA, EMBA i programes de Master in Management així com cursos d’executive education. Elabora també un rànquing de les escoles de negocis europees més importants.
A Barcelona es troben ubicades dues de les escoles de negocis on s’impateixen millors MBA’s, l’IESE que ocupa el nº 11 al rànquing i ESADE que ocupa el nº 19.
Tenint en compte el poc nombre de MBA’s europeus que apareixen en aquest rànquing, podem considerar aquest fet un èxit per a Catalunya, ja que ambdues escoles atreuen molts estudiants estrangers i faciliten alhora la formació d’alumnes catalans que no s’han de desplaçar a l’estranger per tenir una formació de qualitat.
(menys)
Indicador 12. Educació: Les millors universitats mundials Fonts: Academic Ranking of World (més)
Indicador 12. Educació: Les millors universitats mundials Fonts: Academic Ranking of World Universities (ARWU) Shangai 2009.
El Rànquing Acadèmic d’Universitats Mundials (ARWU) es publicà per primer cop el juny de 2003 pel Center for World-Class Universities and the Institute of Higher Education of Shanghai Jiao Tong University, (Xina) i des de aquell moment s’actualitza en una base anual. ARWU utilitza sis indicadors objectius per classificar les universitats mundials, incloent-hi elnombre d’exalumnes i personal que guanya Premis Nobel i Medalles de Camps, elnombre d’investigadors altament citats i seleccionats per Thomson Scientific, el nombre d’articles publicats en revistes de Natura i Ciència, nombre d’articles indexats a Science Citation Index - Expanded i al Social Sciences Citation Index,, i elrendiment per càpita respecte a la mida d’una institució. Més de 1000 universitats són classificades per ARWU tots els anys i les millors 500 es publiquen a la web.
En aquest rànquing observem que les universitats catalanes, ocupen llocs baixos a la classificació, ja que només la UB es situa entre les 200 primeres universitats del món. (menys)
Indicador 13. Noves tecnologies: Penetració de la banda ampla (en % de la població total) (més)
Indicador 13. Noves tecnologies: Penetració de la banda ampla (en % de la població total) Fonts:OCDE Factblog 2009. Idescat 2009.
Penetració de la banda ampla, respon al nombre de subscriptors per cada 100 habitants.
Catalunya es situa encara lluny de països europeus com Holanda, Noruega o Alemanya on la penetració de la banda ampla és clarament superior.
Un factor clau que justificaria en part aquest fet, és l’elevat cost que té per als particulars l’accés a Internet, comparativament molt superior a d’altres països europeus. (menys)
Indicador 14. Ciutats més cares del món (ciutat base NY = 100) Fonts: (més)
Indicador 14. Ciutats més cares del món (ciutat base NY = 100) Fonts: Mercer’s Worlwide cost of living survey 2009
A l'índex Mercer, NY s'utilitza com la ciutat base per l'índex, i puntua 100 punts, totes les ciutats es comparen amb NY i les fluctuacions monetàries es mesuren en relació al US Dollar. L'enquesta cobreix 143 ciutats i mesura els costos comparats de 200 items a cada lloc, incloent cost de la vivenda, transport, menjar, roba, utensilis domèstics i entreteniment.
Barcelona es troba en la posició 38 de les ciutats més cares del món, a nivells similars que Berlin o Brussel·les.
(menys)
Fonts: Quality of living global city ranquings-Mercer’s survey 2009
Mercer avalua les condicions (més)
Fonts: Quality of living global city ranquings-Mercer’s survey 2009
Mercer avalua les condicions de vida locals a les enquestes fetes a les 429 ciutats d’arreu del món. Les condicions de vida s’analitzen d’acord amb 39 factors, agrupats en 10 categories:
Medi social i polític (estabilitat política, crim, compliment e la llei, etc) Medi econòmic (regulació del tipus de canvi, serveis bancaris,etc) Medi Sociocultural (cens, limitacions en la llibertat personal...), Salut i Sanitat (serveis mèdics, malalties infeccioses, aigües residuals, tractament de residus, contaminació de l’aire, etc), Escoles i Educació (escoles standard i disponibilitat d’escoles internacionals, etc). Productes de consum (disponibilitat de menjar/productes de consum diari, cotxes...). Serveis públics i Transport /electricitat, aigua, transport públic, embussos de trànsit, etc) . Diversió (restaurants, teatres, cinemes, esports, temps lliure,etc). Vivenda (vivenda, electrodomèstics, mobles, serveis de manteniment,etc). Medi ambient (clima, registre de desastres naturals).
Barcelona es troba al mateix nivell de qualitat de vida que Lisboa, Washington o Nova York. Vienna i Zurich destaquen com a ciutats europees amb major qualitat de vida. Indicador 15. Índex de qualitat de vida (ciutat base NY = 100) (menys)
Indicador 16. Creativitat: patents atorgades (segons Oficina de patents) Fonts: WIPO (més)
Indicador 16. Creativitat: patents atorgades (segons Oficina de patents) Fonts: WIPO Statistics Database, December 2009; Oficina Española de Patentes y Marcas
La WIPO (World Intelectual Patent Organitzation) és una agència especialitzada de les Nacions Unides. Està dedicada a desenvolupar un sistema equilibrat i accessible de la propietat intel·lectual internacional , que recompensi la creativitat, estimuli la innovació i contribueixi al desenvolupament econòmic tot i protegint l’interès públic.
L’estadística Inclou tant les patents registrades per residents com per no residents.
Catalunya suposa el 24% de les patents espanyoles, això ens situa entre els 20 principals països del món. Però, per exemple, Grècia, amb 11 milions d’habitants, registra quatre vegades més patents que Catalunya.
(menys)
Indicador 17. Medi Ambient: Consum total d’energia neta (en % del (més)
Indicador 17. Medi Ambient: Consum total d’energia neta (en % del total de l’energia utilitzada, 2007) Fonts: US Energy Information Administration; Idescat: Institut català d’energia.
La US Energy Information Administration, és una organització independent d’anàlisi i estadística.
Aquest indicador és la ràtio entre l'electricitat produïda a partir de fonts d'energia renovables i el consum nacional total d'electricitat per a un any determinat.
L'electricitat produïda a partir de fonts d'energia renovables comprèn la generació d'electricitat de les centrals hidràuliques (excloent-hi el bombament), eòliques, solars, geotèrmiques i centrals de biomassa i residus. L'electricitat de centrals de biomassa i residus inclou l'electricitat generada a partir de la combustió de fusta i residus de fusta i d'altres residus sòlids de naturalesa renovable (palla, licor negre), de la incineració de residus sòlids municipals, del biogas (procedent, entre d'altres, d'abocadors, instal·lacions de tractament d'aigües residuals i granges) i dels biocombustibles líquids.
El consum nacional total d'electricitat comprèn el total de la generació nacional bruta a partir de totes les formes d'energia (incloent l'autoproducció) més les importacions d'electricitat menys les exportacions.
Catalunya està perdent el tren d’utilització de l’energia neta, amb uns nivells similars al Marroc o Grècia, i molt per sota dels EUA i Xina, percebuts sovint com a països contaminants.
(menys)
Indicador 18. Medi Ambient: Emissions de Gasos Efecte Hivernacle (en M Tones equivalents de CO2 (més)
Indicador 18. Medi Ambient: Emissions de Gasos Efecte Hivernacle (en M Tones equivalents de CO2 per càpita) Fonts:UN Data: Enviromental Indicators; Informe sobre residus. Diputació de Barcelona.
Els gasos hivernacle (GHG) són aquells components gasosos de l'atmosfera, tant natural com antropogènic, que absorbeixen i emeten radiació a longituds d'ona específiques dins de l'espectre de radiació infraroja tèrmica emesa per la superfície de la Terra, l'atmosfera mateixa, i per núvols. Aquesta propietat provoca l'efecte hivernacle.
El CO2 és el gas responsable del 55% de les emissions de gasos que causen l’efecte hivernacle.
El Protocol de Kyoto té com a objectiu reduir en un 5,2% les emissions dels gasos que formen l'efecte hivernacle a tot el món, partint dels nivells base de 1990 durant el període 2008-2012.
Després de la reorganització d'aquests llindars en el sí de la UE, a Espanya se li atorgava un nou sostre del 115% de les emissions (sempre en base 1990). Al 2002 (última revisió del nivell de compliment), la xifra és del 139,4%. O sigui, s’ha més que duplicat el nivell màxim de contaminació, tot i la redistribució extremadament favorable a Espanya que la UE va fer.
Proporcionalment, Espanya és el país que pitjor ha fet els deures de la UE15, seguit de Portugal (141% sobre un llindar de 127%),. Catalunya està en els mateixos nivells d’emissió de GEH.
(menys)
Indicador 19. Llengües: Percentatge de la població que parla anglès (UE, 2007) Fonts: Eurostat (més)
Indicador 19. Llengües: Percentatge de la població que parla anglès (UE, 2007) Fonts: Eurostat 2007; Idescat i Secretaria de Política lingüística del Departament de Vicepresidència. Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2008
Eurostat és l’oficina estadística de la UE, situada a Luxemburg. La seva tasca principal és proveir a la UE amb estadístiques a nivell europeu, que facin possible les comparacions entre països i regions.
Eurostat ofereix una gamma sencera de dades importants i interessants que els governs, empreses, el sector d'educació, periodistes i el públic en general, poden utilitzar per a la seva feina i vida diària.
Catalunya està a la cua d’Europa en el domini de l’anglès.
(menys)
Indicador 20. Cultura: Llibres editats per país / any Fonts: UNESCO Institute of Statistics, Book (més)
Indicador 20. Cultura: Llibres editats per país / any Fonts: UNESCO Institute of Statistics, Book production: Number of titles by UDC classes. Retrived May 2006; Institut català de les indústries culturals: Dades bàsiques sobre el sector editorial a Catalunya 2009.
L’Institut d’UNESCO per a Estadística (UIS) s’establí el juliol de 1999 per fer front a les creixents necessitats de la comunitat internacional per a una gamma més àmplia d’estadístiques, oportunes i fiables en els camps d’educació, ciència i tecnologia, cultura i comunicació.
UDC classes, es refereix a Universal Decimal Classification, un sistema de classificació bibliotecaria de llibres.
A Catalunya es van editar 32.741 títols el 2008, xifra lleugerament superior respecte del 2007 (31.097). Això suposa el 44,9% del total editat a Espanya. S’editaren 8.507 títols en català el 2008, pràcticament el mateix que l’any anterior (8.544), el que representa una quarta part (26%) del total editat a Catalunya. En els darrers anys, mentre que el nombre de títols en català es manté força estable (2001: 8.015 títols), l’edició total a Catalunya s’incrementa considerablement (2001: 25.628 títols). Per tant, el % de català respecte del total editat ha disminuït en 5,2 punts (del 31,3% el 2001 fins al 26,1% el 2008). (menys)
Indicador 21. Principals llengües a Internet (en milions de webs) Fonts: (més)
Indicador 21. Principals llengües a Internet (en milions de webs) Fonts: Softcatalà.org. “La salut del català a internet” Informe any 2005 per Jordi Mas i Hernàndez
Dades que mostren la presència del català a internet segons el cercador Google.
Bàsicament, s'ha intentat interrogar amb la màxima fiabilitat possible la quantitat de pàgines web que té indexades per a cada llengua.
El català és la 26a llengua del món en presència a Internet.
Cal remarcar que els increments de pàgines web és degut en part a que els cercadors actuals tenen més pàgines web indexades que l'any 2003 (darrer estudi publicat).
El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat també un increment important del nombre de pàgines disponibles.
(menys)
Conclusions. Punts forts
Conclusions. Punts forts Bon posicionament en PIB per càpita. .
Conclusions. Punts febles
Conclusions. Punts febles Població molt envellida. .
Conclusions. Punts febles Població molt envellida. Taxa de natalitat molt baixa. . .
Conclusions. Reptes de futur
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. .
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca (més)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca i el desenvolupament. Promoure les noves tecnologies. . . . Fomentar l’estudi de la llengua anglesa. . (menys)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca (més)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca i el desenvolupament. Promoure les noves tecnologies. . . . Fomentar l’estudi de la llengua anglesa. Impulsar l’ús d’energies netes. . . (menys)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca (més)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca i el desenvolupament. Promoure les noves tecnologies. . . . Fomentar l’estudi de la llengua anglesa. Impulsar l’ús d’energies netes. Augmentar la nostra inversió estrangera . . . (menys)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca (més)
Conclusions. Reptes de futur Millorar l’índex d’ocupació. Estimular la investigació, la recerca i el desenvolupament. Promoure les noves tecnologies. . . . Fomentar l’estudi de la llengua anglesa. Impulsar l’ús d’energies netes. Augmentar la nostra inversió estrangera . . . dins d’una política internacional més intensa. (menys)
www.catdem.org
Amagar comentaris
Publica el teu comentari
justijew (fa 7 anys)
Since the barriers to entry are now so low for Fake Chanel Bags many new startups, expect too see a proliferation in small-scale chanel bags outlet startups. As a result, there will be a scramble of competition for talented partners chanel messenger bags and employees as there is for customers.
pepe españolito (fa 8 anys)
" FRONTERA FÍSICA PER EUSKADI I CATALONIA.
VISAT I PERMÍS DE TREBALL PER ACCÉS A ESPANYA DE BASCOS I CATALANS
GRABAMEN PER EMPRESES BASQUES I CATALANES A ESPANYA
A PRENDRE PEL CUL A FRANÇA
Enric (fa 9 anys)
A veure si el nou govern d'Artur Mas pot seguir aquest estudi en el futur. Em sembla una magnífica idea!
Carles (fa 9 anys)
Un treball molt innovador. Us felicito!
Amagar diapositives
Amagar diapositives
Accidents laborals Maig 2010 Elisabet Ciller
Província de Barcelona Lleus 82.533
Greus 549
Mortals 66
TOTAL: 83.148 persones
Província de Girona Lleus 10.176
Greus 74
Mortals 10
TOTAL 10.260 persones
Província de Lleida Lleus 6.119
Greus 83
Mortals 10
Total 6.212 persones
Província de Tarragona Lleus 10.219
Greus 76
Mortals 12
Total 10.307 persones
SECTORS
Agricultura Lleus 1.833
Greus 34
Mortals 1
Total 1.868 persones
Industria Lleus 28.200
Greus 238
Mortals 18
Total 28.456 persones
Contrucció Lleus 18.105
Greus 177
Mortals 25
Total 18.307 persones
Serveis Lleus 60.909
Greus 333
Mortals 54
Total 61.296 persones
Índex d’incidència Nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats/des a la seguretat Social.
Índex d'incidència (Barcelona) Lleus 4.221,56
Greus 28,08
Mortals 3,38
Total 4.253,02 persones
Índex d'incidència (Girona) Lleus 4.276,26
Greus 31,10
Mortals 4,20
Total 4.311,56 persones
Índex d'incidència (Lleida) Lleus 4.243,57
Greus 57,56
Mortals 6,94
Total 4.308,06 persones
Índex d'incidència (Tarragona) Lleus 4.219,31
Greus 31,38
Mortals 4,95
Total 4.255,64 persones
Índex d'incidència (Indústria) Lleus 6.144,66
Greus 51,86
Mortals 3,92
Total 6.200,45 persones
Índex d'incidència (Serveis) Lleus 3.302,78
Greus 17,43
Mortals 2,21
Total 3.322,42 persones
Gràfic
Elisabet Ciller Alcaraz Moltes Gràcies
Amagar diapositives
Amagar diapositives
Accidents laborals maig 2008 Estadística dels accidents
laborals a Catalunya
durant el mes de maig
Accidents laborals maig 2008 Font: Departament de treball de la Generalitat de Catalunya
Accidents laborals maig 2008 Entenem per accident mortal aquell on la persona hi deixa la vida
Accidents laborals maig 2008 Les malalties d’origen laboral
Accidents laborals maig 2008 L’estudi està separat per províncies i sectors &
Accidents laborals maig 2008 Per províncies
Accidents laborals maig 2008 Per Sectors
Accidents laborals maig 2008 Per províncies
Accidents laborals maig 2008 Per Sectors
Accidents laborals maig 2008 Accidents lleus.
Hi ha hagut més accidents a GIRONA seguit de molt a (més)
Accidents laborals maig 2008 Accidents lleus.
Hi ha hagut més accidents a GIRONA seguit de molt a prop de TARRAGONA. Mentre que BARCELONA i LLEIDA tenen l’índex d’incidencia una mica més baix, sent LLEIDA la província amb menys accidents lleus. 2 1 3 (menys)
Accidents laborals maig 2008 Moltes gràcies
<< Anterior| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75 | 76 | 77 | 78 | 79 | 80 |Següent >>
