Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 80 adolescents participant (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 80 adolescents participant en estudi qualitatiu (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 35 adolescents participant (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 35 adolescents participant en anàlisi en profunditat per obtenir metàfores (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 1.216 entrevistes personals (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 1.216 entrevistes personals en escoles a Espanya (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 7.432 enquestes interactives (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 7.432 enquestes interactives a 8 països Brasil, Espanya, EUA, França, Japó, Mèxic, RU i Xina (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 1.300 frases d’adolescents (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 1.300 frases d’adolescents filmats i analitzats (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 120 hores d’anàlisi (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi 120 hores d’anàlisi etnogràfic (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi Enquestes nacionals dels (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi Enquestes nacionals dels darrers 7 anys sobre hàbits de consum en els 8 països (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi CONTRAST DE RESULTATS (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi CONTRAST DE RESULTATS Anàlisi de 190 fonts secundàries: 51 documents comercials 60 documents acadèmics 48 documents públics 31 websites (menos)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi PERFIL DELS INDIVIDUS: (más)

Principals eines utilitzades en la realització de l’estudi PERFIL DELS INDIVIDUS: Adolescents de 12 a 19 anys separats en dos segments: Tweens: de 12 a 14 anys Teens: de 15 a 19 anys Joves adults de 20 a 23 anys MARC GEOGRÀFIC: • Brasil, Espanya, EUA, França, Japó, Mèxic, RU i Xina (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

CONCEPTE CONCEPTE DE TEEN Són teens mentre se’ls concedeixi temps i tolerància per (más)

CONCEPTE CONCEPTE DE TEEN Són teens mentre se’ls concedeixi temps i tolerància per equivocar-se Què defineix a un TEEN: el valor que donen al temps lliure supera al valor que donen al treball Tenen temps lliure per formar-se i equivocar-se (menos)

CONCEPTE CONCEPTE DE TEEN La incorporació al món laboral per part dels adolescents A (más)

CONCEPTE CONCEPTE DE TEEN La incorporació al món laboral per part dels adolescents A Espanya només 19% compagina estudis i treball, mentre que en el món anglosaxó és un 34% Gaudeixen més temps de l’estatus d’estudiant sense les obligacions que comporta l’entrada a l’etapa adulta En els períodes amb mancança de llocs de treball, aquests es reserven pels de major experiència A Espanya, incorporació al món laboral: any 2000 als 17,9 anys any 2008 als 20,8 anys. es retarda cada cop més (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

CONCEPTE RELLEVÀNCIA Mouen un mercat de més de 750.000 M€ l’any a nivell mundial en (más)

CONCEPTE RELLEVÀNCIA Mouen un mercat de més de 750.000 M€ l’any a nivell mundial en concepte de despesa directa, a Espanya 8.000 M€ Són interessants per tres motius principals: La seva despesa mensual (155¤) és 4 vegades superior a la seva assignació mensual (40¤) • Com a decisors i influenciadors, principalment en alimentació (68%), roba (67%) i higiene personal (52%) • Com a creadors de tendències • I en aquesta etapa es defineix el seu comportament com a consumidors (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Els Adolescents no han estat sempre teens LA REALITAT LA (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Els Adolescents no han estat sempre teens LA REALITAT LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN Pre S. XX S. XX - 1940s 1950s - 1960s 197 Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –La família –Amb adults tot el temps –Camp: Serf –Mantenir una família estesa –Sobreviure –No oci –Alimentació –La fàbrica / L’exèrcit –Amb adults o coetanis –Ciutat: Proletari / Soldat –Mantenir una família –Malviure / Sobreviure –Oci en escassetat –Alimentació i on viure –L’escola –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –El carr –Amb –Ciuta –Sens –Con –L’oci – Consum Peó no remunerat 100% Percentatge del seu temps (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA ts Pre S. XX (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA ts Pre S. XX S. XX - 1940s 1950s - 1960s 1970s -1980s 100% Peó no remunerat 80% Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –La família –Amb adults tot el temps –Camp: Serf –Mantenir una família estesa –No oci –La fàbrica / L’exèrcit –Amb adults o coetanis –Ciutat: Proletari / Soldat –Mantenir una família –Oci en escassetat –L’escola –El carrer, la tribu i el club –Casa –Sobreviure –Alimentació –Malviure / Sobreviure –Alimentació i on viure –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims –Món –Ciuta –Apr –Alinea –L’oc –Consum Proletari / Soldat Percentatge del seu temps Percentatge del seu temps amb adults amb adults (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum ts Pre S. XX S. XX - 1940s 1970s -1980s LA REALITAT 1950s - 1960s LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN –La família –Amb adults tot el temps –Camp: Serf –Mantenir una família estesa –Sobreviure –No oci –Alimentació –La fàbrica / L’exèrcit –Amb adults o coetanis –Ciutat: Proletari / Soldat –Mantenir una família –Malviure / Sobreviure –Oci en escassetat –Alimentació i on viure –L’escola –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –El carrer, la tribu i el club –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims 19 LA –Casa –Món –Ciuta –Apr –Alinea –L’oc –Consum Percentatge del seu temps amb adults Proletari / Soldat 80% Percentatge del seu temps amb adults Peó no remunerat 100% Percentatge del seu temps amb adults Teen emergent 50% Percentatge del seu temps amb adults Marginat / Tribalista 30% Percenta amb Ho L’adolescent conviu amb adults la major part del seu temps Canvi en la seva situació vital: de malviure com a peons passen a sobreviure treballant a les fàbriques o essent soldats en l’exèrcit El seu consum és bàsic: alimentació i un lloc on viure L’oci no existeix (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum S. XX - 1940s 1970s - 1980s 1950s - 1960s LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN –La fàbrica / L’exèrcit –Amb adults o coetanis –Ciutat: Proletari / Soldat –Mantenir una família –Malviure / Sobreviure –Oci en escassetat –Alimentació i on viure –L’escola –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –El carrer, la tribu i el club –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims 1990s 2000 LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR –Casa i centre comercial –Món aïllat del de l’adult –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –Alineats amb el sistema –L’oci es destina a cuidar-se un mateix –Consum responsable individual –Família –Canvi –Ciutats/–Adolescent –Educació –Oci –Consumisme Percentatge del seu temps amb adults Proletari / Soldat 100% 80% Percentatge del seu temps amb adults Teen emergent 50% (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA REALITAT QUE APRENEN A (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS 1950s - 1960s 1970s -1980s 1990s 2000s 2010 50% Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –L’escola –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –El carrer, la tribu i el club –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims –Casa i centre comercial –Alineats amb el sistema –Família empàtica –Xarxes –Món aïllat del de l’adult –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –L’oci es destina a cuidar-se un mateix –Consum responsable individual –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) –Distanciament –Meg –Oci –Oci –Men –Educació –Con (esc 0% amb adults amb adults 30% Percentatge del seu temps Teen emergent Percentatge del seu temps Marginat / Tribalista (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA REALITAT QUE APRENEN A (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE ELS HI EXPLIQUEN LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum 1970s -1980s 1950s - 1960s –L’escola –Amb adults i parells –Ciutat: Arrelat / Urbanita –No pot treballar (no hi ha feina) –Aprendre l’ús de l’oci –Oci en educar-se –Inici del consum d’oci –El carrer, la tribu i el club –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims 1990s 2000s –Casa i centre comercial –Món aïllat del de l’adult –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –Alineats amb el sistema –L’oci es destina a cuidar-se un mateix –Consum responsable individual –Família empàtica –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) 2010 –Xarxes –Distanciament –Meg –Oci –Oci –Men –Educació –Con (esc 0% Percentatge del seu temps amb adults Teen emergent 50% Percentatge del seu temps amb adults Marginat / Tribalista 30% El temps que passen amb els adults es redueix de forma substancial Ja no han de treballar, passen de ser sustent a ser dependents: neix el concepte de teen Disposen de temps lliure per formar-se, equivocar-se i créixer Neix el consum d’oci L’escola i després el carrer són els agents socialitzadors Neix l’esperit reaccionari en contra del sistema (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL 1970s -1980s 1990s 2000s 2010s 0% Marginat / Tribalista Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –El carrer, la tribu i el club –Amb parells –Ciutat / Ciutadà –Sense futur –Contra o al marge del sistema –L’oci es destina a més oci – Consum d’oci sota mínims –Casa i centre comercial –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –Alineats amb el sistema –L’oci es destina a cuidar-se un mateix –Família empàtica –Xarxes socials / a casa, relacions virtuals –Món aïllat del de l’adult –Consum responsable individual –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) –Distanciament en la relació familiar –Megalòpoli/Megalourbanita –Oci tecnològic –Oci i treball sense pauta –Menys dependència –Educació proporciona ofici –Consum funcional i restrictiu (escassetat, menys coses) Percentatge del seu temps amb adults 30% Percentatge del seu temps amb adults Home alone / Latchkey 15% (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL 1990s 2000s 2010s 15% Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –Casa i centre comercial –Món aïllat del de l’adult –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –Alineats amb el sistema –L’oci es destina a cuidar-se un mateix –Consum responsable individual –Família empàtica –Xarxes socials / a casa, relacions virtuals –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) –Distanciament en la relació familiar –Megalòpoli/Megalourbanita –Oci tecnològic –Oci i treball sense pauta –Menys dependència –Educació proporciona ofici –Consum funcional i restrictiu (escassetat, menys coses) 0% amb adults amb adults 10% Percentatge del seu temps Home alone / Latchkey Percentatge del seu temps Digital (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum 1990s 2000s LA REALITAT QUE APRENEN A DESCOBRIR –Casa i centre comercial –Món aïllat del de l’adult –Ciutat / Urbanita –Aprendre a viure –Alineats amb el sistema –L’oci es destina a cuidarse un mateix –Consum responsable individual –Família empàtica –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) 2010s DE PERILLÓS A EN PERILL –Xarxes socials / a casa, relacions virtuals –Distanciament en la relació familiar –Megalòpoli/Megalourbanita –Oci tecnològic –Oci i treball sense pauta –Menys dependència –Educació proporciona ofici –Consum funcional i restrictiu (escassetat, menys coses) 0% Percentatge del seu temps amb adults Home alone / Latchkey 15% Percentatge del seu temps amb adults Digital 10% Segueix disminuint el temps de convivència amb adults El teen es queda sol a casa Es produeix un reequilibri i se senten a gust amb el sistema El teen pren les seves decisions de consum i oci L’educació té importància: és un ticket La tecnologia adquireix protagonisme i condueix a un oci solitari i aïllat del món adult (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL 2000s 2010s 5% Digital (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA DESCOBRIR DE PERILLÓS A EN PERILL 2000s 2010s 5% Digital 10% 7% Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum –Família empàtica –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita –Xarxes socials / a casa, relacions virtuals Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Menys dependència –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) –Oci tecnològic –Distanciament en la relació familiar –Megalòpoli/Megalourbanita –Oci i treball sense pauta –Educació proporciona ofici –Consum funcional i restrictiu (escassetat, menys coses) Digital natiu Percentatge del seu temps Percentatge del seu temps amb adults amb adults (menos)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball (más)

CONCEPTE PERSPECTIVA HISTÒRICA Agent Socialitzador On viuen Situació vital Oci/treball Consum 2000s DESCOBRIR –Família empàtica –Canvi rol de pares = amics –Ciutats/Urbanita Adolescent mutant Educació et compra un ticket –Oci en “coses diferents” –Consumisme (roba, tecnologia i oci) 2010s DE PERILLÓS A EN PERILL –Xarxes socials / a casa, relacions virtuals –Distanciament en la relació familiar –Megalòpoli/Megalourbanita –Oci tecnològic –Oci i treball sense pauta –Menys dependència –Educació proporciona ofici –Consum funcional i restrictiu (escassetat, menys coses) 5% Percentatge del seu temps amb adults Digital natiu 7% Percentatge del seu temps amb adults Digital 10% Es consolida l’oci a casa, no han de sortir per a relacionar-se: relacions virtualitzades Són totalment dependents del seu entorn, però aprenen a utilitzar la tecnologia en benefici propi: menys dependència de l’educació El consum d’oci es redueix i es torna funcional No tenen parcel•les exclusives Només creixeran un 3% i respecte els anys noranta havien crescut un 14% Al 2020 el seu entorn serà la megalòpoli (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI VALORS Valors destacats Lliures: “Vull aprofitar aquests anys per (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI VALORS Valors destacats Lliures: “Vull aprofitar aquests anys per divertir-me i passar-m’ho bé•i en el futur poder viure pel meu compte i prendre les meves pròpies decisions” Optimistes: “Els meus companys de classe tindran treball i seran independents econòmicament” Desconfiats: “No el pots veure (el producte) i tampoc saps a qui li compres ni a qui pots reclamar” Conformistes: 66% estan molt satisfets amb l’assignació econòmica, inferior a 11€ setmanals, que reben Valoren l’esforç: “Requerirà molt esforç aconseguir els reptes que em proposi. Tenir una casa, ser independent,...” (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Disruptives Oportunitats CONCEPTE COM SÓN (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Disruptives Oportunitats CONCEPTE COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS Consum Valors Comunicació El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Monocultiu Digital El concepte digital natiu és (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Monocultiu Digital El concepte digital natiu és encara prematur Se senten sofisticats però confessen ser vulnerables i desconfiats Els usuaris de països emergents es consideren més experts respecte el seu entorn Els nois es consideren més experts que les noies, però aquestes demostren conèixer més pàgines web que ells (menos)

Estic més hores en contacte amb els mitjans... ...que tenen tendència a ser digitals i (más)

Estic més hores en contacte amb els mitjans... ...que tenen tendència a ser digitals i portables 2010: 32% PC / 26% TV analògica / 18% Ràdio / 10% Jocs consola / 8% Premsa i revistes / 3% TV digital / 3% Dispositiu mòbil Amb l’aparició de nous mitjans, els mitjans més afectats s’adapten i assumeixen un rol concret (com la ràdio al cotxe, TV al sofà, premsa en moments de relax,...) COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ (menos)

En el futur dedicaré més temps a relacionar-me i entretenir-me COM SÓN ELS TEENS AVUI (más)

En el futur dedicaré més temps a relacionar-me i entretenir-me COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ L’efecte digitalització fa que es reuneixin tots els mitjans en un sol dispositiu que combina les tres funcions: • Informar • Entretenir • Relacionar ` ` (menos)

Les Xarxes socials: Una revolució encara en creixement COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ (más)

Les Xarxes socials: Una revolució encara en creixement COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ 65% dels adolescents declara que cada vegada hi dedica més temps Han d’evolucionar i adaptar-se a les necessitats vitals de cada moment (77% dedicarà més temps a buscar treball, informació sobre productes i notícies) Els teens cerquen comentaris i opinions de marques a Internet però només es creuen les de persones que coneixen o blocs reconeguts (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Necessito que les marques es comuniquin amb mi d’una (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Necessito que les marques es comuniquin amb mi d’una forma diferent Valoro: • La publicitat personalitzada, en el moment i lloc adequat i d’interès per a mi • Poder confiar-hi • El diàleg amb les marques i la participació El repte és saber crear un nou entorn de comunicació, cuidant molt el caràcter “intrusiu” (menos)

L’ordinador és imprescindible pels adolescents; per davant del mòbil i la TV HORES (más)

L’ordinador és imprescindible pels adolescents; per davant del mòbil i la TV HORES SETMANALS Ordinador: • Gratuït • Col·lectiu Mòbil: • Immediat • Portable • Segur• Íntim El seus continguts favorits són els de la televisió, però prefereixen veure’ls quan i on vulguin; poder seleccionar continguts i interactuar amb ells COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Però sinó ofereixen el que ells volen (38%) ho descarreguen a través d’Internet Per les noies de 15 a 19 anys és més imprescindible el mòbil que l’ordinador (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Prefereixo els diaris i les revistes en suport (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Prefereixo els diaris i les revistes en suport digital... ...però considero la premsa M’ofereix una millor usabilitat i un contingut : • Més actualitzat (33%) • A la meva mida (25%) • On pugui participar (15%) La majoria (61%) llegeix premsa escrita com a mínim un cop per setmana Fins ara la incorporaven als seus hàbits quan es feien adults. Risc que l’hàbit creat pel canal online dificulti l’arribada dels joves a la premsa escrita La premsa escrita no és un producte pensat per a ells escrita més creïble (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Prefereixo els diaris i les revistes en suport (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI COMUNICACIÓ Prefereixo els diaris i les revistes en suport digital... ...però considero la premsa M’ofereix una millor usabilitat i un contingut : • Més actualitzat (33%) • A la meva mida (25%) • On pugui participar (15%) La majoria (61%) llegeix premsa escrita com a mínim un cop per setmana Fins ara la incorporaven als seus hàbits quan es feien adults. Risc que l’hàbit creat pel canal online dificulti l’arribada dels joves a la premsa escrita La premsa escrita no és un producte pensat per a ells escrita més creïble (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS Consum (menos)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat (más)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat Quan sigui més gran em preocuparé més pel Medi Ambient No miro qui ni a on s’ha fabricat el que compro Les meves accions no canvien el món COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM (menos)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat (más)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat Quan sigui més gran em preocuparé més pel Medi Ambient No miro qui ni a on s’ha fabricat el que compro Les meves accions no canvien el món COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM (menos)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat (más)

La sostenibilitat, el “made in” i temes de responsabilitat social, no són la meva prioritat Quan sigui més gran em preocuparé més pel Medi Ambient No miro qui ni a on s’ha fabricat el que compro Les meves accions no canvien el món COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als països (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als països emergents: prefereixen comprar productes de marca 69% a Brasil, 75% a Xina i 61% a Mèxic M’agrada comprar allò El valor de la marca, continua essent un factor decisiu a l’hora de decidir la compra que he vist anunciat (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als països (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als països emergents: prefereixen comprar productes de marca 69% a Brasil, 75% a Xina i 61% a Mèxic M’agrada comprar allò El valor de la marca, continua essent un factor decisiu a l’hora de decidir la compra que he vist anunciat (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM Prefereixo els productes de marca Més marquistes als països emergents: prefereixen comprar productes de marca 69% a Brasil, 75% a Xina i 61% a Mèxic M’agrada comprar allò El valor de la marca, continua essent un factor decisiu a l’hora de decidir la compra que he vist anunciat (menos)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM No compro per Internet perquè no em deixen i perquè no hi (más)

COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM No compro per Internet perquè no em deixen i perquè no hi acabo de confiar (menos)

Desconec les fórmules de finançament i mitjans de pagament Les més conegudes, la targeta de (más)

Desconec les fórmules de finançament i mitjans de pagament Les més conegudes, la targeta de crèdit i la hipoteca, fruit d’una societat endeutada Els adolescents més versats són brasilers, japonesos i anglesos, mentre que mexicans i xinesos són els que menys, seguits pels espanyols Forma de pagament Exemple: Hipoteca inversa Persona de 70 anys que necessita diners per millorar la seva pensió 55% 82% 56% 57% 34% 86% 67% 13% 19% 18% 11% 14% 47% 36% 89% 57% Una parella per comprar un pis Un noi de 16 anys que va de viatge Empresari per pagar despeses d’un llarg viatge Hipoteca Targeta de dèbit Targeta de crèdit Pregunta Mitja dels països Espanya EUA Mèxic COM SÓN ELS TEENS AVUI CONSUM PERCENTATGE DE RESPOSTES CORRECTES SOBRE FORMES DE PAGAMENT (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

El cost de la salut L'augment TENDÈNCIES CONTINUISTES s’incrementa Envelliment global (más)

El cost de la salut L'augment TENDÈNCIES CONTINUISTES s’incrementa Envelliment global Noves pandèmies de regulacions, Obesitat l’aparició d’incentius i la conscienciació del consumidor Augment exponencial del dispositiu mòbil respecte el fix Integració de Personalització dels dispositius l’oci a l’entorn de la llar (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

TENDÈNCIES DISRUPTIVES Preservar la identitat del plagi o suplantació Cauen les barreres a (más)

TENDÈNCIES DISRUPTIVES Preservar la identitat del plagi o suplantació Cauen les barreres a l’accés de dades • Sinó, res funcionarà • Múltiples identitats • Possibilitat de protegir la intimitat o vendre-la • Necessitat de protegir i verificar la informació • Mineria de dades, sist. Intel·ligents, xarxes semàntiques,.. • Distingir l’autèntic de l’engany (menos)

TENDÈNCIES DISRUPTIVES Les grans ciutats, el millor lloc per viure • On hi haurà feina i (más)

TENDÈNCIES DISRUPTIVES Les grans ciutats, el millor lloc per viure • On hi haurà feina i serveis gratuïts • “Dislocació” i deslocalització de la feina • Migració del camp a les ciutats Llibertat d’elecció; més varietat intercategories • Estàndard global • Més varietat intercategories • Cost i temps guanyen a varietat • Més regulació (menos)

El repte serà aconseguir aigua i energia • Energia més costosa • Augment de la demanda (más)

El repte serà aconseguir aigua i energia • Energia més costosa • Augment de la demanda d’energia 50% • Excés de consum d’aigua a zones industrialitzades, per part de les empreses TENDÈNCIES DISRUPTIVES Canvi del transport a gran escala •Un model pels dies laborables i un pels festius •Preferència vs aspiracionalitat •Substituts (TC per negocis, més viatge per oci) •Elèctric, hidrogen, biofuel, ... (menos)

La fi dels diners • Equivalent electrònic • Pagament amb dispositiu portàtil, multiusos, (más)

La fi dels diners • Equivalent electrònic • Pagament amb dispositiu portàtil, multiusos, universal,... Reciclar serà una obligació no una opció • Cada europeu produeix 500 kg de deixalles a l'any • Canvi d’actitud cap al consum TENDÈNCIES DISRUPTIVES • 50.000 milions de dispositius interconnectats (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

El jove adult de 2020 serà el resultat dels seus valors i actituds i també del món que li (más)

El jove adult de 2020 serà el resultat dels seus valors i actituds i també del món que li tocarà viure PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

Efecte dels canvis sobre el pronòstic del jove adult de 2020 PROJECCIONS I (más)

Efecte dels canvis sobre el pronòstic del jove adult de 2020 PROJECCIONS I OPORTUNITATS – DIRECCIONAMENT POSITTIU DIRECCIONAMENT NEGATIU Connectivitat Mobilitat Oci Medi Ambient Cost de transacció (s. cost de vida) Cost dels ingredients (s. cost de vida) Varietat / Llibertat d’elecció Seguretat / Desconfiança Qualitat de feina Renda disponible Energia (menos)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Els joves dels països emergents tenen preferències diferents a la (más)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Els joves dels països emergents tenen preferències diferents a la resta Dedicaran la despesa abans destinada a salut i educació a productes d’oci i luxe Per contra, els pertanyents a la resta de països mantindran la despesa en alimentació i oci, mentre que la destinada a mobiliari i llar disminuirà com a conseqüència de la necessitat de finançar salut i educació (menos)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Compraré per Internet i aniré a la botiga de barri per poder tocar (más)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Compraré per Internet i aniré a la botiga de barri per poder tocar i provar Internet serà el punt de partida en la recerca d’informació 70% afirma que en una primera fase s’informarà a Internet Perquè coneixen els avantatges i creuen que es resoldran els seus problemes de desconfiança i mitjans de pagament actuals (menos)

Preferiré preu a marca PROJECCIONS I OPORTUNITATS Amb menys intensitat als països (más)

Preferiré preu a marca PROJECCIONS I OPORTUNITATS Amb menys intensitat als països emergents, Mèxic i Brasil, que mantindran les seves actituds aspiracionals (menos)

Compartiré l’ús d’alguns productes, serà una bona opció Un nou model de possessió (más)

Compartiré l’ús d’alguns productes, serà una bona opció Un nou model de possessió emergeix, bé per la sostenibilitat o bé per adquirir productes més cars Els més reticents els xinesos amb un 67% i espanyols i mexicans 94% disposats a compartir PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

Compartiré l’ús d’alguns productes, serà una bona opció PROJECCIONS I OPORTUNITATS SI (más)

Compartiré l’ús d’alguns productes, serà una bona opció PROJECCIONS I OPORTUNITATS SI compartiria –Cotxe –Alimentació –Viatges NO compartiria –Roba –Higiene personal Un nou model de possessió emergeix, bé per la sostenibilitat o bé per adquirir productes més cars Els més reticents els xinesos amb un 67% i espanyols i mexicans 94% disposats a compartir (menos)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Ús d’un nou dispositiu universal per pagar les meves compres (más)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Ús d’un nou dispositiu universal per pagar les meves compres Conjugarà 4 aspectes clau: •Usabilitat •Interconnectivitat •Portabilitat del mòbil •Seguretat requerida com a mitjà de pagament Valoraran la gratuïtat tant del dispositiu, com dels continguts o la connectivitat, que es pagarà amb comissions dels detallistes i proveïdors de serveis (menos)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives (más)

Continuistes El jove adult consumidor del 2020 Valors Comunicació Consum Disruptives Oportunitats CONCEPTE El concepte de Teen Rellevància Perspectiva històrica COM SÓN ELS TEENS AVUI TENDÈNCIES PROJECCIONS I OPORTUNITATS (menos)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Les empreses de tot el món estan per darrera del que serà el (más)

PROJECCIONS I OPORTUNITATS Les empreses de tot el món estan per darrera del que serà el consumidor jove de 2020, que ningú compta amb l’avantatge de ser pioner (menos)

Recomanacions Administració: prendre la davantera >Regulació del treball del teen: (más)

Recomanacions Administració: prendre la davantera >Regulació del treball del teen: compatibilització amb els estudis >Consciència de marques de país >Marc per facilitar el consum responsable >Regulació per assegurar el comerç segur >Empenta a la societat digital: infraestructura/seguretat (menos)

Recomanacions Educadors: profunds canvis curriculars >Adaptar els programes educatius a (más)

Recomanacions Educadors: profunds canvis curriculars >Adaptar els programes educatius a les necessitats de la societat del futur >D’usuari de continguts a usuari d’eines >El treball com assignatura >Educació per la ciutadania 2.0 >Educar per pensar >Valors com a consumidors (menos)

Recomanacions Empreses: els mercats madurs i els mercats del futur >El reequilibri de la (más)

Recomanacions Empreses: els mercats madurs i els mercats del futur >El reequilibri de la renda disponible >Els sectors del futur aquí i en els mercats del futur >Menys marques, més fortes >Noves marques líders >Valor per diner >Les tecnologies de la informació: de rol de recolzament a protagonisme en la construcció de marques >El futur de la varietat, la conveniència i el preu (menos)

Image: http://www.flickr.com/photos/ vancouverfilmschool Zeniting Share Your Knowledge (más)

Image: http://www.flickr.com/photos/ vancouverfilmschool Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Cannot exist live (menos)

Image: http://www.flickr.com/photos/ losimo/ Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Manage (más)

Image: http://www.flickr.com/photos/ losimo/ Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Manage presentations (menos)

Image: http://www.flickr.com/photos/siradavis/ http://www.flickr.com/photos/penmachine/ Zeniting (más)

Image: http://www.flickr.com/photos/siradavis/ http://www.flickr.com/photos/penmachine/ Zeniting Share Your Knowledge Everywhere It’s easy (menos)

Image: http://www.flickr.com/photos/hercwad Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Upload your (más)

Image: http://www.flickr.com/photos/hercwad Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Upload your own materials (menos)

Image: http://www.flickr.com/photos/ grahamstanley Zeniting Share Your Knowledge Everywhere (más)

Image: http://www.flickr.com/photos/ grahamstanley Zeniting Share Your Knowledge Everywhere Zeniting save us time and money (menos)

Zeniting Share Your Knowledge Everywhere www.zeniting .com Developed by: MAIA MEDIAESADE (más)

Zeniting Share Your Knowledge Everywhere www.zeniting .com Developed by: MAIA MEDIAESADE CreapolisAv. de la Torre Blanca 57 08173 Sant Cugat del Vallès, Barcelona www.maiamedia.cat Contact: info@maiamedia.com (menos)

1 Cadiz University in the Erasmus Programme: Cadiz and its cultural and natural environment & (más)

1 Cadiz University in the Erasmus Programme: Cadiz and its cultural and natural environment & characteristics of Cadiz University’  Prof. Dr. Francisco Pavón Rabasco www.uca.es (menos)

2 Cádiz University 1. Cádiz city 2. Cádiz University. Characteristics 3. (más)

2 Cádiz University 1. Cádiz city 2. Cádiz University. Characteristics 3. Experiences of Cadiz University in the Erasmus Programme 4. My experiences as a professor in the Erasmus Programme (menos)

6 Founded by the Phoenicians from the city of the Tiro around one thousand one hundred before (más)

6 Founded by the Phoenicians from the city of the Tiro around one thousand one hundred before Christ. (menos)

20 The characteristic of Cádiz University * Four Campuses - Cádiz (más)

20 The characteristic of Cádiz University * Four Campuses - Cádiz - Puerto Real - Jerez - Algeciras-La Línea (menos)

22 The characteristics of Cádiz University * Four Campuses - 50 university (más)

22 The characteristics of Cádiz University * Four Campuses - 50 university careers * Philology, Teaching, Engineering, History... * The faculty of Education Sciencies are in Puerto Real and La Línea - Seven teacher training specialities (menos)

37 Experiences of Cadiz University in the Erasmus Programme My experiences as a professor in (más)

37 Experiences of Cadiz University in the Erasmus Programme My experiences as a professor in the Erasmus Programme (menos)

38 Experiences of Cadiz University in the Erasmus Programme I will explain that Cadiz University (más)

38 Experiences of Cadiz University in the Erasmus Programme I will explain that Cadiz University has participated in the Erasmus programme from the beginning with great experiences; it is a fact that around 600 students visit Cadiz from many different countries, every year. (menos)

42 COMMISSION OF INTERNATIONAL RELATIONS OF THE UNIVERSITY OF CADIZ *Responsible for organising (más)

42 COMMISSION OF INTERNATIONAL RELATIONS OF THE UNIVERSITY OF CADIZ *Responsible for organising the international activities in Cadiz University. Permanent Commission Deals with urgent questions and proceedings and extends the operations of the International Relations Commission. (menos)

43 SUBCOMMISSION OF INTERNATIONAL RELATIONS OF THE FACULTY *The Faculty International Relations (más)

43 SUBCOMMISSION OF INTERNATIONAL RELATIONS OF THE FACULTY *The Faculty International Relations Subcommission is responsible for organising the activities of each Faculty in international matters. (menos)

44 My experiences as a professor in the Erasmus Programme Our students need: More (más)

44 My experiences as a professor in the Erasmus Programme Our students need: More availability for studying abroad. To develop skills in other foreign languages. Erasmus incoming students: Great capacity for adaptation. Good disposition to learn another foreign language. Good Social relations Positive attitude for requesting assistance and solving problems. (menos)

46 My current lines of investigation Older people and news technologies ´ New Technologies and (más)

46 My current lines of investigation Older people and news technologies ´ New Technologies and Education (menos)

47 Projects of investigation 1.- Intergenerational play and mobile telephones is financed (más)

47 Projects of investigation 1.- Intergenerational play and mobile telephones is financed by: 2.- The web pages as a method of communication between older people is financed by: 3.- New technologies and its use in the schools is financed by: (menos)

EDUCACIÓN ESPECIAL TEMA 3 Prof.: Francisco Javier García Prieto 9 de Diciembre de 2009 FACULTAD (más)

EDUCACIÓN ESPECIAL TEMA 3 Prof.: Francisco Javier García Prieto 9 de Diciembre de 2009 FACULTAD DE CIENCIAS DE LA EDUCACIÓN LICENCIATURA: PSICOPEDAGOGÍA CURSO 09/10 INCLUSIÓN (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR EL CONCEPTO Y LAS CONCEPCIONES SOBRE INTEGRACIÓN ESCOLAR Rasgos (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR EL CONCEPTO Y LAS CONCEPCIONES SOBRE INTEGRACIÓN ESCOLAR Rasgos definitorios del movimiento de la Integración Escolar (Lou, M.A. y López, N. 1999): “ESTE PROCESO IMPLICA UN OFRECIMIENTO DE UNA SERIE DE SERVICIOS, CONCRETADOS EN UNA GRAN VARIEDAD DE ALTERNATIVAS INSTRUCTIVAS” “LA INTEGRACIÓN TIENE COMO OBJETIVO ÚLTIMO LA SATISFACCIÓN DE LAS NECESIDADES DE APRENDIZAJE RESPETANDO EN TODO MOMENTO LAS INDIVIDUALIDADES” “LA EDUCACIÓN DE LOS NIÑOS Y DE LAS NIÑAS CON N.E.E., SIEMPRE QUE SEA POSIBLE, DEBE LLEVARSE A CABO EN AMBIENTES NO RESTRICTIVOS” “ES UN PROCESO DIRIGIDO A TODO EL ALUMNADO” “LA INTEGRACIÓN TIENE UN CARÁCTER TEMPORAL, INSTRUCTIVO Y SOCIAL” (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR EL CONCEPTO Y LAS CONCEPCIONES SOBRE INTEGRACIÓN ESCOLAR “La (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR EL CONCEPTO Y LAS CONCEPCIONES SOBRE INTEGRACIÓN ESCOLAR “La unificación de la educación ordinaria y la especial ofreciendo una serie de servicios a todos los niños y las niñas en base a sus necesidades individuales de aprendizaje” “la integración es una filosofía o principio de ofrecimiento de servicios educativos que se ponen en práctica mediante la provisión de una variedad de alternativas instructivas y de clases que son apropiadas al plan educativo de cada alumno y alumna, permitiendo la máxima integración instructiva, temporal y social del alumnado deficiente durante la jornada escolar normal” “La integración como filosofía significa una valoración de las diferencias humanas” BEERY (1975) BIRCH (1974) NARC (1977) BEENV El término integración viene del latín “integrare” y hace referencia “al proceso por el cual se habilita al niño/a con necesidades educativas especiales a maximizar sus oportunidades, potenciales y logros personales, en sus familias, escuelas y resto de la comunidad” (Jones, 1986) “Es el movimiento de mayor alcance y más fecundo de todo el siglo” (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR IMPLICACIONES DE LA INTEGRACIÓN ESCOLAR CONSIDERDAR LA CLASE ORDINARIA (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR IMPLICACIONES DE LA INTEGRACIÓN ESCOLAR CONSIDERDAR LA CLASE ORDINARIA EL MEJOR ENTORNO PARA EL NIÑO/A CON NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES LA NECESIDAD DE PROPORCIONAR UNA EDUCACIÓN DIFERENCIADORA A CADA ALUMNO/A DESDE UNA PERSPECTIVA COMPENSATORIA Y SUPERADORA DE LA CLÁSICA DISTINCIÓN ENTRE ALUMNOS/AS NORMALES Y DEFICIENTES ENTENDERLA COMO UN PROCESO GRADUAL, ABIERTO, CUYA FINALIDAD VA MÁS ALLÁ DE LA ESCUELA Y SUPONE MODIFICACIONES ORGANIZATIVAS Y LA PARTICIPACIÓN DE OTROS ESPECIALISTAS ADEMÁS DEL MAESTRO Y DE LA FAMILIA NO DEBE SER CONSIDERADA COMO UN FIN EN SÍ MISMA SINO COMO UN MEDIO PARA EDUCAR ALUMNOS Y ALUMNAS CON NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR ENFOQUES DE LA INTEGRACIÓN ESCOLAR EMPLAZAMIENTO O UBICACIÓN DEL (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR ENFOQUES DE LA INTEGRACIÓN ESCOLAR EMPLAZAMIENTO O UBICACIÓN DEL ALUMNO-A (hasta 1988/89) ENFOQUE SECTORIAL (hasta 1992/93): Hay que situarlo en los orígenes de la integración escolar. Desde este enfoque se entendía que por el simple hecho de que un alumno-a con NEE asistiera al aula ordinaria, se producía aprendizaje y, por ello, se producía integración. Se atendía a la integración social, pero no a la curricular. El aprendizaje de los alumnos se realizaba por medio de fichas. Desde esta perspectiva el centro demanda más recursos (materiales y personales) y lo que se espera es que el experto diga qué es lo que tiene que hacer, no es intervención suya, sino de los expertos, que son los que tienen que guiar a los profesores. ENFOQUE INSTITUCIONAL (actualmente) No confundirlo con el período de institucionalización También se denomina de programas sectoriales. Se plantea que en la integración no es suficiente preocuparnos por integrarlos socialmente, sino que también hay que enseñarles algo. Aquí toman importancia los Programas de Desarrollo Individual (PDI), que eran diseñados por los equipos técnicos. Los PDI eran programas que se basaban en aspectos evolutivos (en el déficit del alumno), por ello se les considera programas dificitarios. Los PDI eran un currículo paralelo al currículum ordinario (no tenía nada que ver con éste). Desde esta perspectiva se demanda la intervención de los especialistas, que diseñen programas específicos, aulas y profesionales de apoyo. Entiende la integración escolar a nivel de todo el centro, que es el que tiene que estar convencido de que la atención a la diversidad es una realidad, como una forma de vida, una forma de entender la educación. Para la integración tiene que estar implicado todo el personal del centro. Aquí es donde tiene sentido las ACI, que desbanca a los PDI. Las ACI se basan en aspectos curriculares, es lo que el alumno-a tiene o no adquirido con respecto al currículum. Parten del currículum ordinario, pero está adecuado a las características del alumno en concreto. Se demanda trabajo interdisciplinar, trabajo en equipo y formación (acerca del diseño curricular, para trabajar a nivel interdisciplinar). Desde este planteamiento se piensa que todo el centro educativo es responsable e implicado directo de la integración escolar. Esto no es una filosofía, sino que quede reflejado en los documentos de planificación educativa. Esta es una manera de ver la educación y donde los alumnos-as con nee son uno más dentro de la vida educativa. Lo que nos encontramos en la realidad educativa actual no siempre se da este enfqoue (o casi nunca) sino los dos enfoques anteriores de forma ilegal, aunque muchos profesionales presumen de trabajar de forma inclusiva. (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS O IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS O IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIO DE NORMALIZACIÓN PRINCIPIO DE INDIVIDUALIZACIÓN PRINCIPIO DE SECTORIZACIÓN (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS O IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS O IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA INTEGRACIÓN ESCOLAR Principio de Normalización: La filosofía de la integración se fundamenta en el concepto de normalización cuya aplicación en el aspecto educativo se denomina INTEGRACIÓN ESCOLAR BANK-MIKKELSEN (1969) NORMALIZACIÓN: “la posibilidad de que el deficiente mental desarrolle un tipo de vida tan normal como sea posible” TIENE UNA SERIE DE IMPLICACIONES EN LA REALIDAD SOCIAL: Nuevas formas de organización de los servicios con un enfoque multiprofesional Mayor individualización de todos los servicios Un nuevo modelo de crecimiento y desarrollo social Mayor aceptación de la diferencia y un descenso en los prejuicios sociales (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS E IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS E IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA INTEGRACIÓN ESCOLAR Principio de Individualización: PREMISA “El sujeto deficiente es único y, por tanto, la educación debe respetar en todo momento las peculiaridades psicofísicas que lo caracterizan” POR ELLO PROGRAMACIONES EDUCATIVAS METODOLOGÍAS “Deben ser individualizadas ajustándose a las peculiaridades de cada individuo” (menos)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS E IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA (más)

Tema 2: INTEGRACIÓN ESCOLAR PRINCIPIOS FILOSÓFICOS E IDEOLÓGICOS SOBRE LOS QUE SE FUNDAMENTA LA INTEGRACIÓN ESCOLAR Principio de Sectorización: Se asienta en la corriente integradora tras un estudio realizado en 1963 por LA ASOCIACIÓN CANADIENSE PARA LA DEFICIENCIA MENTAL SE PONE DE MANIFIESTO Es imprescindible acercar los servicios asistenciales allí donde se produce la demanda CONTEXTO ESPAÑOL CONTEXTO EDUCATIVO PLAN NACIONAL DE EDUCACIÓN ESPECIAL “La aplicación del criterio normalizador a la integración social de los sujetos minusválidos, de forma que éstos reciban las atenciones que precisen dentro de su ambiente natural Punto de vista del alumno/a Punto de vista de la organización El derecho a que el sistema educativo responda a su contexto personal, familiar… El evitar los desplazamientos de dichos sujetos a lugares lejanos a su entorno geográfico (menos)

Tema 3: CONCEPTO DE INCLUSIÓN ¿QUÉ SON LAS ESCUELAS INCLUSIVAS? Los términos más usados para (más)

Tema 3: CONCEPTO DE INCLUSIÓN ¿QUÉ SON LAS ESCUELAS INCLUSIVAS? Los términos más usados para referirse a este nuevo movimiento han sido: “INCLUSIÓN TOTAL”, “ESCUELA INCLUSIVA”, “EDUCACIÓN INCLUSIVA” “INTEGRACIÓN TOTAL”, “UNIFICACIÓN DE SISTEMAS” “INCLUIR” implica ser parte de algo, formar parte de un todo EVOLUCIÓN DEL CONCEPTO DE INTEGRACIÓN NO SE HA DADO LA TOTAL INTEGRACIÓN DE PERSONAS CON N.E.E. Origen del concepto Es considerado Entre las definiciones más destacadas encontramos: Hay que destacar que ya no se habla de n.e.e. sino de atención a todo el alumnado “una escuela inclusiva es aquella que educa a todos los estudiantes dentro de un único sistema educativo, proporcionándoles programas educativos apropiados para que sean estimulantes y adecuados a sus necesidades y capacidades” “para ser inclusiva un escuela necesita reunir las mismas condiciones que para ser “una buena escuela” y una buena escuela, en la medida que un buen profesor/a, no es aquel/la que tiene los/las alumnos/as más brillantes sino aquel/la comprometido/a con la promoción de todo el alumnado” GARCÍA PASTOR (1998) ARNÁIZ (1996) “… una escuela inclusiva es un lugar donde todos pertenecen, donde todos son aceptados y son apoyados por sus compañeros y por otros miembros de la comunidad escolar para que tengan necesidades satisfechas” (menos)

Tema 3: RAZONES QUE JUSTIFICAN LA ESCUELA INCLUSIVA La inclusión asume que vivir y estudiar juntos (más)

Tema 3: RAZONES QUE JUSTIFICAN LA ESCUELA INCLUSIVA La inclusión asume que vivir y estudiar juntos es la mejor forma de beneficiarse todos y todas, no sólo los alumnos y las alumnas que están etiquetados como diferentes La inclusión se opone a la segregación y a la separación y asume que la escuela inclusiva es la mejor forma de enseñar y que todos los niños y las niñas pueden aprender en clases regulares STAINBACK Y STAINBACK (1990) proponen 3 razones a favor de una escuela inclusiva indicando que ésta debe servir para: “Ofrecer a cada estudiante la posibilidad de aprender a vivir y trabajar con sus iguales en contextos naturales, de educación integrada y comunidad, Evitar los efectos inherentes a la segregación cuando los estudiantes están en lugares separados, en aulas o centros de educación especial, y Para hacer lo que es justo y equitativo”. (menos)

Tema 3: ¿QUÉ PUEDE CONTRIBUIR A CREAR UNA ESCUELA INCLUSIVA? EL CURRÍCULO EL MODELO DE ESCUELA LA (más)

Tema 3: ¿QUÉ PUEDE CONTRIBUIR A CREAR UNA ESCUELA INCLUSIVA? EL CURRÍCULO EL MODELO DE ESCUELA LA EVALUACIÓN CONTEXTUALIZADA EL SUJETO DE LA E.E. Y SU FORMA DE APRENDER LA CREACIÓN DE UN CONTINUO DE SERVICIOS Y RECHAZO DEL SISTEMA DE CATEGORÍA MODIFICAR LAS COMUNIDADES SOCIEDAD ESCOLARES La comunidad entera debe prestar atención a la diversidad Elementos que pueden contribuir a crear una escuela inclusiva PARA QUE SÉ DE UNA INTEGRACIÓN TOTAL ES NECESARIO: (menos)

Tema 3: PRINCIPIOS DE LA ESCUELA INCLUSIVA Uno de los aspectos fundamentales del proceso de (más)

Tema 3: PRINCIPIOS DE LA ESCUELA INCLUSIVA Uno de los aspectos fundamentales del proceso de inclusión es el establecimiento de una serie de principios y valores a los que es necesario recurrir y respetar para asegurar una educación basada en la diversidad 1 2 3 4 5 6 7 “ESTABLECER UNA FILOSOFÍA ESCOLAR BASADA EN EL PRINCIPIO DEMOCRÁTICO E IGUALITARIO” “SEGUIR EL PRINCIPIO DE LAS PROPORCIONES NATURALES” “INCLUIR A TODAS LAS PERSONAS IMPLICADAS EN LA EDUCACIÓN” “DESARROLLAR REDES DE APOYO” “INTEGRAR AL ALUMNADO, PERSONAL Y RECURSOS” “ADAPTAR EL CURRÍCULUM” “MANTENER FLEXIBILIDAD EN ESTRATEGIAS Y PLANIFICACIÓN CURRICULAR” STAINBACK Y STAINBACK (1990): (menos)

Tema 3: DIFERENCIA ENTRE INTEGRACIÓN E INCLUSIÓN JIMÉNEZ Y VILA (1999) INCLUSIÓN INTEGRACIÓN “Se (más)

Tema 3: DIFERENCIA ENTRE INTEGRACIÓN E INCLUSIÓN JIMÉNEZ Y VILA (1999) INCLUSIÓN INTEGRACIÓN “Se intenta dar respuesta educativa al alumnado con deficiencias, con discapacidades o con n.e.e. en la escuela ordinaria” “Presupone aprender y vivir sin distinguir entre los que tienen deficiencia y los que no las tienen, para conseguir una adecuada educación” “Incluir e integrar, a alguien o algún grupo, que anteriormente ha sido excluido, en la escuela” “Nos remite a no dejar a nadie fuera de la vida escolar, ni educativa ni física ni socialmente” “Plantea la necesidad de que las escuelas estén preparadas para acoger y educar al alumnado con diferencias” “La escuela debe ser capaz de acoger y educar a todo el alumnado” “Implica la necesidad de adaptar a los alumnos previamente excluidos a la normalidad existente” “En la enseñanza inclusiva, la responsabilidad se sitúa en el personal de la escuela que debe preparar una situación que satisfaga las necesidades de todo el alumnado” “Asume que las escuelas y aulas tradicionales son suficientes y todos los alumnos tienen que ajustarse a lo que se ha diseñado para la mayoría “Se centra en cómo construir un sistema que incluya y esté estructurado para satisfacer las necesidades de cada uno” LOS PRINCIPIOS Y VALORES DE LA INCLUSIÓN VAN MÁS ALLÁ DEL MARCO DE LA INTEGRACIÓN (menos)